Elena Ferro

@eferro.bsky.social

1144 Followers 644 Following

Professora de secundària. Matemàtiques. quaderndidees.com/

Nivell informal, amb estratègies d'exploració, manipulació, experimentació i joc; demanda cognitiva: visualització. Nivell intermedi, amb estratègies de modelització i reflexió; demanda cognitiva: esquematització. Nivell formal, amb estratègies de representació i formalització; demanda cognitiva: generalització. Anant del nivell informal al formal, del més concret al més abstracte.
Portada de la pàgina web del Recull de problemes de Fem matemàtiques
El model pedagògic i el model de negoci apunten en direccions oposades.
Activitat de comptar quadradets
#opinió Elaborar situacions d'aprenentatge (o fer programacions) no és burocràcia, és preparar les classes. Es parteix d'un repte, de les capacitats dels estudiants vols treballar i dels sabers implicats. També cal decidir els materials que utilitzaran i la gestió de l’aula.
Todo lo que se ignora, se desprecia. (Antonio Machado)
Portada de la pàgina web https://projectes.xtec.cat/nou-curriculum/
Illustration of The curb-cut effect: a range of people of all ages next to a crossing, road, and park show how the curb cut design for disabilities benefits everyone.
L’apprentissage de l’abstraction, llibre de Britt-Mari Barth
Cuando ma escuela pretende preparar para la vida. Perrenoud.
Amb la intenció de modernitzar l’educació sobre bases pretesament científiques, als anys 60 va triomfar un enfocament que volia fer més eficient el procés educatiu amb tècniques de gestió inspirades en el món del treball. Així va sorgir la pedagogia per objectius o pedagogia del control (coneguda al món anglosaxó també com a mastery learning). Amb una concepció positivista, aquesta pedagogia entenia que allò que tenia valor era allò que era observable i, per tant, mesurable, i incorporava un enfocament clarament conductista. L’alumne esdevenia una caixa negra, els processos interns del qual eren desconeguts (i indiferents); calia aconseguir en ell una modificació de la conducta d’acord amb l’objectiu marcat, i la mesura de l’assoliment de la conducta desitjada esdevenia l’indicador de l’èxit educatiu. El conductisme proposava la fragmentació del coneixement en petites unitats, cadascuna amb el seu objectiu, perfectament seqüenciades. Entenia el coneixement com una acumulació d’aquestes petites unitats i suposava que els objectius generals es podien descompondre en petits objectius que s’assolien per separat, un rere l’altre.
Portada del llibre "Tres professors de matemàtiques" de Claudi Alsina, Anton Aubanell, Carme Burgués
Diagrama que il·lustra el que diu el text.
Dissabte 4 d'octubre de 2025. Bastim ponts entre etapes. Jornada conjunta a Vilanova i la Geltrú.